.png)
Mapa d’actors dels sistemes socioecològics
​
--------
S’entén per un sistema al conjunt d’interaccions entre components de diferent naturalesa que produeixen una o més funcions. En el cas d’un sistema socioecològic, es fa referència a la integració ésser humà - entorn. Aquest sistema és complex i adaptatiu, hi intervenen diferents components (ecològics, econòmics, tecnològics, culturals, polítics o socials) que interactuen entre ells, afectant a les funcions bàsiques del sistema: major o menor equilibri ecològic, cohesió social, creixement econòmic, desigualtat social, equitat ambiental, participació política, entre d’altres. La gestió dels sistemes socioecològics requereix una aproximació inter i transdisciplinar que no se centri tant en els components del sistema sinó en les seves relacions, interaccions i retroalimentacions. Un conflicte socioecològic, en aquest context, s’explicaria pel fet que determinades decisions o intervencions en el sistema afecten a les interaccions entre els seus components, alterant les funcions bàsiques d’aquest.
​
L’anàlisi dels sistemes socio-ecològics i la seva governança passa per fer una lectura dels conflictes ambientals i les seves possibles alternatives, que sempre tenen un clar referent territorial i identitari en el que és clau la ubicació dels agents implicats.
Durant l’any 2016, el CST, amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, duu a terme un mapatge dels principals conflictes socioecològics que afecten aquesta àrea i quins són els actors implicats.
Els objectius específics són:
-
Fer un mapa dels diferents conflictes socioecològics de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) que permetés ubicar, caracteritzar i contextualitzar en l’espai les dinàmiques territorials, els actors implicats i les seves estratègies. Per la naturalesa dels conflictes socioecològics, es parla de “Regió” perquè alguns d’aquests superen els límits geogràfics propis de l’AMB.
-
Identificar als actors (experts, plataformes o entitats) que estiguessin relacionats amb els conflictes socioecològics.
-
Un cop feta l’anàlisi, aportar elements de reflexió de cara a la millora del planejament metropolità futur.
-
A partir de tot el material recollit i elaborat, sentar les bases per a les Taules de Participació de l’AMB.
En total s’identifiquen 52 conflictes socioecològics, juntament amb els seus actors (plataformes o entitats concretes implicades). D’aquests, se’n documenten 20 a partir d’entrevistes realitzades a alguna persona portaveu de cada entitat corresponent.
Els conflictes s’agrupen sota tres factors comuns:
-
Urbanització antròpica: Turisme, Infraestructures, Contaminació de l’aire, Urbanitzacions.
-
Frontera camp-ciutat: Espais Naturals Protegits, Agricultura.
-
Metabolisme: Aigua, Materials, Residus, Energia.
Alhora, es subdivideixen en 10 tipus, que són:
-
Turisme
-
Infraestructura i mobilitat
-
Urbanisme i urbanitzacions
-
Espais naturals protegits
-
Aigua
-
Residus
-
Pedreres
-
Energia
-
Espais agrícoles
-
Contaminacio de l’aire
A partir de la identificació de tots els conflictes socioecològics, s’estableix que aquestes problemàtiques són només la punta de l’iceberg d’altres factors com l’aplicació de polítiques insostenibles o la manca de planejament territorial i urbà. Des del CST es sosté la importància d’incloure la participació ciutadana en aquest tipus de processos per tal d’encarar el planejament territorial des d’un punt de vista del bé comú.
Mapa dels conflictes socioecològics a l'AMB
En conseqüència, s’identifiquen els següents elements de reflexió per tal de millorar el planejament metropolità:
-
Un planejament urbanístic obsolet, de l’any 1976, que caldria reformular.
-
Incorporar en les decisions i consells de participació actors externs a l’àmbit de l’AMB, ja que també poden veure’s afectats. En aquest sentit, tenir en compte el Vallès com a territori proper.
-
L’aigua, principal repte de futur, i que cal integrar en el planejament.
-
La hiperfreqüentació en el medi natural.
-
Recuperar la pagesia per afavorir el mosaic agrícola, tant en zones urbanes com en els espais agroforestals.
-
Debat dels serveis ambientals que els municipis amb boscos i espais agroforestals realitzen dins l’AMB.
-
Impulsar la participació ciutadana en la gestió del territori.
Aquest últim punt, reforça la idea de que mitjançant la interacció entre experts, especialistes, gestors del territori i moviments socioambientals es poden donar aportacions interessants per a la planificació territorial. D’aquí sorgeix la necessitat de plantejar diferents taules de participació per tal d’abordar els conflictes socioambientals de l’AMB.
Així doncs, gràcies a l’elaboració d’aquest mapeig d’actors i conflictes, es fa possible la preparació i futura aplicació de les Taules de Participació i Mediació de l’AMB, que també seran dissenyades i dirigides per un equip del CST, i que es duran a terme durant diferents cicles temporals (2017-2018, 2018-2019, 2021 i 2023) i en relació als principals temes destacats (espais fluvials, agricultura, transició energètica, entre d’altres).
Material:
Abast temporal:
2016
Equip del CST:
Llorenç Planagumà, Raül Valls, Àlex Casademunt
Suport:
