Fi del projecte GarMultiRisk

Aquest 29 de maig de 2025, ha finalitzat el projecte GarMultiRisk. Després de dos anys de feina, el producte resultant ha estat el Pla de Reducció i Gestió del Risc Natural a la comarca de la Garrotxa, que properament estarà disponible per a la seva descàrrega en aquesta web.

A continuació, es descriuen les principals tasques realitzades durant el projecte:

1.    S'ha fet una avaluació dels perills naturals principals que afecten a la comarca de la Garrotxa i que ha consistit en: 

• La recopil·lació i construcció d’una base de dades que recull tots els esdeveniments de sis perills naturals diferents (inundacions, terratrèmols, incendis, despreniments de roques, subsidències i esllavissades) ocorreguts a la Garrotxa entre l’1 de gener de 1900 i el 31 de desembre de 2023 (123 anys). 

• La descripció del perill d’erupció volcànica a la comarca. Aquest perill no ha estat inclòs en  la  base de dades mencionada en l’anterior punt perquè no hi ha hagut cap erupció dins del rang temporal estudiat (1900-2023). 

• L’elaboració dels mapes de susceptibilitat per a cadascun dels perills naturals considerats (inundacions, terratrèmols, incendis, despreniments de roques, subsidències i esllavissades). Els mapes permeten saber quines són les zones de la comarca més propenses a ser afectades per aquests perills naturals i s’elaboren a partir de les variables ambientals (pluja, temperatura, tipus de terreny, entre d'altres) que més condicionen cada fenomen. 

• Per als incendis i les inundacions, també s’han elaborat mapes de susceptibilitat tenint en compte l’efecte del canvi climàtic a curt (anys 2011 – 2040), mitjà (2041 – 2070) i llarg (2071 – 2100) termini. Les dades de precipitació i temperatura que s’han fet servir per calcular aquests pronòstics futurs són del Visor d’Escenaris de Canvi Climàtic de la Plataforma sobre l’Adaptació Climàtica a Espanya (AdapteCCa). 

• L’elaboració de mapes de perillositat per a cadascun dels perills naturals considerats, que mostren quines àrees tenen més probabilitat de ser afectades pels perills naturals, considerant tant les variables ambientals del terreny (susceptibilitat) com el registre històric (base de dades).

• La realització de tres mapes diferents que mostren alguns dels elements més crítics presents a la comarca:

  • Vies de comunicació i centres industrials, com ara heliports, estació d’autobusos, complexos industrials, carreteres i túnels.

  • Xarxa de subministrament, com ara gasolineres, antenes de telecomunicació, col·lector de residus, abastament d’aigua, xarxa de gas, fibra òptica i xarxa elèctrica.

  • Centres públics, com ara sanitaris, educatius, ajuntaments, centres cívics, centres de comandament, centres d’acollida, Centre de Coordinació Operativa Local (CECOPAL) i centres d’atenció primària.

Aquests mapes s’han comparat amb els diferents mapes de perillositat per tal de fer una primera aproximació de quina és la vulnerabilitat de la comarca, és a dir, el grau en què un element exposat pot patir danys per un perill natural.

• L’elaboració del mapa de perillositat total, que s’ha realitzat a partir de superposar els diferents mapes de perillositat individual (inundacions, terratrèmols, incendis, despreniments de roques, subsidències i esllavissades).

• La simulació d’alguns exemples concrets com ara:

  • Com avançarien tres incendis a la comarca de la Garrotxa en diferents condicions d’humitat i de vent.

  • Com seria una inundació segons diferents intensitats de pluja en el tram del riu Fluvià entre Les Tries (Olot) i Sant Joan les Fonts.  

  • Quina sacsejada rebria el terreny produïda per terratrèmols de diferents magnituds.

  • Com avançarien les laves d’una possible erupció del volcà Croscat i del Montsacopa.

    
    

2.       S’ha realitzat una enquesta a la població de la Garrotxa, amb l’objectiu de saber quin és el grau de percepció del risc natural. La informació principal que se n'ha extret és:

• Els perills naturals que més preocupen a la societat garrotxina son els relacionats amb els fenòmens meteorològics, com ara les sequeres, les inundacions i els incendis.

• Falta de confiança en la seva pròpia capacitat de reacció davant una situació de risc natural.

• Falta de confiança cap a les autoritats que gestionen el risc.  

  
  

3.       S’han fet grups de discussió amb personal tècnic, d’emergències i representants polítics que han permès saber les principals necessitats d’aquests col·lectius pel que fa a la gestió del risc. Destaquen:

• Un gran interès per l’escala municipal i com poden actuar.

• Desconeixement d’alguns recursos i eines de les quals ja disposen.

  
  

3. Gràcies a tota la informació recollida dels punts anteriors, s'han identificat reptes futurs, com ara: 

• Necessitat de revisar els mapes geològics de la comarca per tal de tenir més informació disponible que permeti avaluar millor el risc natural.

• Manca d’un format i estructura de base de dades comú entre les diferents administracions encarregades de recopil·lar dades sobre perills naturals.

• Manca d’una formació permanent per a tot aquell personal que treballa en la gestió del risc natural. 

• Marges de millora pel que fa a la percepció del risc natural de la ciutadania. 

  
  

4. Per últim, s'ha fet una proposta de recomanacions agrupades en 4 grans plans:  

• Pla de recerca: destinat a la investigació científica futura que caldria fer. 

• Pla de monitoratge: destinat a millorar la xarxa de sensors que recullen informació de variables ambientals de la comarca.

• Pla d’educació: on s’han elaborat propostes de formació dirigides a classes de primària i secundària, la població adulta, les autoritats locals i al personal tècnic i gestor del risc. 

• Pla de gestió: que explica com s’hauria d’actuar abans, durant i després de l’impacte d’un perill natural, tenint en compte les fases del cicle de la gestió del risc (prevenció, preparació, emergència i post-emergència).

  
  

En resum, es considera que la realització del projecte GarMultiRisk a través del Pla de Reducció i Gestió del Risc Natural proposa un full de ruta perquè el Consell Comarcal de la Garrotxa pugui implementar algunes de les recomanacions aportades i així construir una societat garrotxina més ben preparada davant dels reptes futurs, sobretot derivats dels efectes del canvi climàtic en zones de muntanya.

Fotografies: Exemples de perills naturals (sequera, inundacions, ventades) a la comarca de la Garrotxa.

El projecte GarMultiRisk compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, a través de la Convocatoria de subvenciones para la realización de proyectos que contribuyan a implementar el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (2021-2030).

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de: